Si
reviso les preguntes i respostes de l’avaluació inicial de la PAC1 considero
que continuo opinant més o menys el mateix i això no significa que no s’hagi
produït un canvi conceptual aquest dies amb la revisió de tots els documents
llegits, el que succeeix és que jo ja em sentia al bàndol del tecnodeterminisme,
malgrat al debat m’hagués tocat defensar el sociodeterminista. La meva visió més
innovadora, defensa en tot moment les TIC i les TAC com a motor de progrés a
les aules, perquè les faig servir en el meu dia a dia.
Considero
important destacar, com diu Cabero, que les tecnologies es desenvolupen en un
context cultural econòmic i sociopolític concret, malgrat no haver-lo
representat així al mapa conceptual inicial. Havia tingut en compte la
ideologia, la economia i els recursos com a factors que incideixen a la nostra
societat.
Les
tecnologies promouen l’aprenentatge significatiu, mitjançant l’empirisme i la
reflexió i es produeix un canvi en el procés cognitiu en la representació dels
models mentals. És necessària una revisió del canvi conceptual que es produeix
per crear un nou paradigma i reorganitzar les estructures del coneixement. Cal
canviar conceptes i proposicions per acomodar les idees. Vindria a ser com
diria Bruner amb la seva metàfora de la bastida(1976), és com un guiatge en el
qual la mediació tecnològica ajuda a reorganitzar les estructures citades, les
que estan una mica per sobre de les pròpies possibilitats. S’han de voler
canviar, s’han de provar i revisar els models antics per acomodar-los amb
l’experiència.
Si
seguim a Novak (1980), seria una jerarquia de nivells de conceptes subordinats.
Aquests conceptes, també anomenats inclusors per Ausubel no són fàcilment
modificables. Quan aprenem de manera significativa els nous conceptes es
relacionen de manera integradora, arribant a la metacognició com a funció
bàsica pròpiament humana de representar el nostre propi estat cognitiu, en
definitiva, el nostre aprenentatge.
Revisió de CMAPS
En
el primer CMAP, relaciono com influeixen diferents factors com el context cultural socioeconòmic i polític
en la Psicologia i les relacions que aquesta estudia o estableix amb la
societat, la tecnologia i la ciència. La tecnologia provoca un progrés de
millora en la societat i aquesta interactua amb la ciència, produint
coneixement. La Tecnologia i la Ciència es condicionen mútuament.
En
el segon CMAP, dono color diferenciat per conceptes, mantenint la tríada TCS
del mateix color per destacar les seves relacions.
A
continuació, en el tercer, relaciono la Tecnologia amb el seu subapartat de les
TIC, com a elements curriculars, i com el coneixement educatiu els
flexibilitza. Incorporo un concepte nou, la tecnologia educativa i les seves
relacions, és a dir, com la tecnologia la fonamenta mitjançant les teories de
sistemes de comunicació i l’enginyeria.
També
les disciplines cognitivistes i constructivistes aporten a la tecnologia
educativa les transformacions produïdes en E-A i les fonamenten.
Al
quart mapa remarco com la transformació en E-A, mitjançant l’aprenentatge
significatiu mediatitza la interacció social i afavoreix amb estratègies,
mètodes o símbols la interacció amb les noves tecnologies.
Finalment,
a l’últim mapa, afegeixo una aportació molt important i és que el coneixement
que es produeix a l’educació estimula la formació per a tota la vida, programes
educatius com E-learning, etc.
Per
diferenciar les noves incorporacions entre mapes he afegit un marcador amb
fletxes.
Conclusions
Conceptualment,
a partir dels processos seguits en la elaboració de l’anàlisi, he après nous
enfocaments relacionats amb la tecnologia educativa i l’ensenyament. He ampliat
conceptes abans desconeguts i he reestructurat els que tenia anteriorment.
Finalment,
a nivell psicopedagògic cal dir que el canvi conceptual a partir de la
comparació de mapes conceptuals m’ha plantejat una gran curiositat, motivació i
creativitat, ha fomentat la interacció entre consultor i alumnes i ha incitat a l’
autoaprenentatge de noves aplicacions.
